//Quan no hi ha ningú//
Feb. 2026
La il·luminació urbana contemporània, especialment des de la invenció i l’estandardització del LED, ha transformat la nit en un espai homogeni, controlat i permanentment visible. Aquesta llum, sovint freda i constant, no només fa visibles els carrers: també condiciona la manera com percebem l’espai públic i determina què entenem per seguretat, orientació o confort.
Aquesta instal·lació proposa interrompre temporalment aquesta lògica. A partir d’un gest senzill —situar caps mòbils dins dels arbres existents del carrer— s’imagina una forma alternativa d’il·luminar la ciutat. La llum emergeix des de l’interior de la vegetació i es comporta de manera variable, introduint una presència més atmosfèrica que funcional.
Feb. 2026
La il·luminació urbana contemporània, especialment des de la invenció i l’estandardització del LED, ha transformat la nit en un espai homogeni, controlat i permanentment visible. Aquesta llum, sovint freda i constant, no només fa visibles els carrers: també condiciona la manera com percebem l’espai públic i determina què entenem per seguretat, orientació o confort.
Aquesta instal·lació proposa interrompre temporalment aquesta lògica. A partir d’un gest senzill —situar caps mòbils dins dels arbres existents del carrer— s’imagina una forma alternativa d’il·luminar la ciutat. La llum emergeix des de l’interior de la vegetació i es comporta de manera variable, introduint una presència més atmosfèrica que funcional.